[vc_row][vc_column][vc_column_text]
Fa un temps que l’Àngel Fabregat (Amposta, 1996) viu fora de casa. Des de que va decidir que el camí als seus somnis passaven per Madrid i el Centre d’Alt Rendiment. Allí, estudia, entrena i agafa els vols que l’apropen al que més l’agrada: la competició. De fet, parlar amb ell per concertar una entrevista es contacta-lo a través WhatsApp i que ens contesti des d’Itàlia, on porta dies formant part d’una de les habituals concentracions de l’equip nacional.
Aquest jove ampostí va endinsar-se al món de l’esgrima quan tenia 5 anys. No va ser una decisió pròpia, ni molt menys. Els seus pares, sabent l’important que és educar a través dels valors de l’esport, van creure necessari apuntar-lo a una activitat extraescolar. Llavors, van pensar en el fill d’un dels seus amics, que practicava esgrima. I van apuntar a l’Àngel, que va començar a entrenar-se sense saber ben bé on s’estava endinsant però que aviat va descobrir un món que li ha canviat la vida.
Allí, als entrenaments del poble, va fer amics, va passar-s’ho d’allò més bé i va descobrir que li encantava competir. Va ser llavors quan va decidir incrementar les seves hores d’entrenament. I, anys més tard, aquesta dedicació ha tingut els seus fruits. No només perquè ara viu a un Centre d’Alt Rendiment i forma part de la selecció espanyola. Si no també pels trofeus que ha deixat pel camí.
Amb tan sols 22 anys es campió d’Espanya en diverses categories, entre elles les d’absolut individual i per equips. I ha sabut aprofitar com ningú la finestra mundial que li ha ofert l’esgrima. Després de disputar diverses competicions internacionals, es subcampió mundial júnior, tercer classificat d’Europa de la mateixa categoria i subcampió continental sub-23 per equips. A nivell individual, ha arribat a diverses finals a 8 de copes i campionats del món i d’Europa. I té en la Copa del Món de Colmar la seva màxima fita, una plata mundial.
Ara, des d’Itàlia s’entrena amb la intenció de fer un bon paper a les copes del món sènior i poder classificar-se per als propers campionats mundials i d’Europa. Pensa a curt termini perquè el llarg no l’interessa, prefereix anar temporada a temporada, any a any. Això sí, mentre estudia INEF somia, com tot esportista, en tirar en uns Jocs Olímpics. I Tokio està al tocar.
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
