Sempre s’ha dit que no hi ha res més inclusiu que l’esport. Que la força d’una activitat pot salvar la societat del no res. I que més enllà de la competitivitat, l’esport ens ofereix la possibilitat de créixer com a persones. Amb aquesta idea, la María Pou (Barcelona, 1995) va endinsar-se en un somni particular, el de tindre una sala d’esgrima pròpia i poder oferir el seu esport a persones amb mobilitat reduïda. Ara és entrenadora i gestora de la Sala d’Armes Cabrils.
“Des d’un principi ho tenia molt clar, volia aconseguir-ho i m’era igual els anys que em portés arribar a la meta”. Ara, després d’un llarg camí comença a albirar el final. Gràcies a les donacions voluntàries dels seus socis, ella i els altres líders del projecte han pogut llogar una nova sala al Maresme però encara els falta un pas per a completar el somni. Han d’acabar de gestionar la llicència i reformar l’espai; per això encara s’exerciten al gimnàs de l’Institut d’Alella.
Perquè, com en la majoria dels somnis del segle XXI, la subvenció i els diners estan frenant el procés. “No tenim cap ajuda ni subvenció i les necessitem per adaptar l’espai a l’oferta que volem tenir”, assevera mentre recalca orgullosa que “ara estem creixent gràcies a les donacions que van fer els socis i diversos esdeveniments que tenim en ment: concerts benèfics, guardioles als establiments del socis i un crowdfunding que esperem que doni resultat”.
Aquest crowdfunding és basa en una iniciativa anomenada Més enllà de l’esgrima que viu sota el paraigües de fundacioufec.cat. Va néixer amb l’objectiu de recaptar diners per reformar la nova sala però també per oferir esgrima a gent amb discapacitat. “L’objectiu del projecte és poder acondicionar l’espai per a un col·lectiu que creiem que està bastant abandonat a Mataró i el Maresme en general”.
La María i els seus companys tenen clar que el ideals han de ser els mateixos que els van fer crear un club a Cabrils anys enrere i els han portat a canviar de nom i buscar una sala que permeti englobar tot el Maresme. “Més enllà de competir i entrenar, volem oferir un lloc de trobada, lligams i relacions per a que la gent es pugui sentir part d’una petita tribu. Que l’esgrima sigui com tornar a casa”.
D’aquí rau el motiu de que no només vulguin oferir esgrima de competició sinó que apostin per l’esgrima històrica, escènica i adaptada. Saben que és llençar-se a la piscina però estan convençuts de que el nínxol hi és i que només es tracta d’oferir-ho i fer-ho atractiu. Després, la màgia de l’esgrima s’ocuparà d’apropar a la gent cap al club. El somni el tenen a tocar, les ganes no els hi falten, l’ajuda els ha d’empènyer a seguir volant.
