L’esgrima ens uneix a tots. Sobretot quan la competició ens dóna l’oportunitat de conèixer altres cultures. El Trofeu Internacional de Sabadell és una d’elles. Patrick Livingston (Londres, 1980) va néixer a la capital del Regne Unit però les seves arrels jamaicanes li permeten anar pel món compartint esgrima amb la bandera del reggae per bandera. Amb ella va viatjar fins a Sabadell per compartir un cap de setmana de la millor esgrima i del millor ambient.
“Sabadell em va sorprendre. És una ciutat molt més tranquil·la que Londres però té grans restaurants, un bon clima i l’ambient és immillorable”, assegura Patrick mentre confirma que després de visitar Catalunya per segon cop va quedar impressionat per l’organització de l’esdeveniment. “Vaig participar en la competició sènior de floret i, tot i que és la primera vegada que vinc fins aquí per competir, considero el Trofeu Internacional de Sabadell com una de les competicions referents del panorama mundial“.
Sap que tornarà l’any que ve, perquè ja hi pensa, i insisteix que l’ambient de diversió va marcar la diferència. “No tinc cap queixa, no va haver-hi cap problema, ja que tots els participants i organitzadors van fer que aquell cap de setmana fos increïble”
Quan se’l pregunta per l’esgrima catalana no dubta en dir que li veu progressió. “Sabem que la vostra esgrima pot millorar però va pel bon camí. No conec gaire l’esgrima catalana i espanyola però del poc que sé dels esgrimistes d’aquí als que m’he enfrontat en competició és que tenen el desig de seguir millorant i creixent. I això diu molt d’ells i de la seva esgrima”.
I és que, per ell, no hi ha res com el desig de seguir millorant. Per això insisteix en la idea que l’esgrima ens ha d’ajudar a cohesionar i integrar a tothom, independent de cultures sexes o capacitats. “El nostre és un esport nínxol, com el polo o el tir amb arc, ja que no hi ha molts participants si ho comparem amb grans esports com el futbol o la natació. Així i tot, viatjar i compartir esgrima amb altres cultures i països ajuda a promoure aquest esport a grups de gent nous que no tenien accés al nostre esport o no el coneixien. Perquè l’esgrima és i ha de ser sempre accessible a tothom”.
Ell és pràcticament nou en el món de l’esgrima i el que el va enganxar és la possibilitat de mantenir la seva ment i el seu cos en forma. Com si practiqués “escacs” però amb més moviment. Amb aquesta idea, es seguirà movent pel món. I es prepararà per tornar a casa nostra en poc menys d’un any.
