Existeix una competició marcada en vermell en el calendari de tots els membres de la Federació Catalana d’Esgrima. Es tracta del Ciutat de Barcelona, aquell esdeveniment mundial que col·loca Catalunya en l’epicentre de la millor esgrima del planeta. Aquell mateix que permet a esportistes, directius i treballadors de la FCE superar-se any rere any. Febrer s’apropa. I hem volgut conèixer des de dins com es viu un torneig d’aquestes dimensions. Parlem amb Edgar Fernàndez, Secretari Tècnic de la Federació i responsable de l’equip de voluntaris.
Com s’afronta en l’àmbit organitzatiu un esdeveniment com el Ciutat de Barcelona?
La magnitud de l’esdeveniment és tan amplia que es fa imprescindible la creació d’equips de treball especialitzats en diferents àrees per tal d’abordar amb garanties cadascun dels camps de treball. Bàsicament tenim 6 equips: de transport i muntatge, de control de material, de logística i desenvolupament tecnològic, de gestió de competició i de resultats, de gestió operativa i protocol, i de gestió del voluntariat.
La logística sembla complexa, quins reptes planteja any rere any una competició com aquesta?
Per mi el repte més gran és el de la preparació (i presentació) tecnològica i logística de l’esdeveniment. Contràriament al que molts pensen, el nostre esport és molt tecnològic, tot i ser dels més antics. Els resultats dels assalts arriben a la taula de control de competició directament des de cadascuna de les pistes a través de WiFi o cable de xarxa. Com a segon repte destacaria la quantitat de material necessari per dur a terme una competició d’aquesta magnitud. Quan t’apropes a participacions de gairebé 300 tiradores has d’estar preparat per tenir més de 20 pistes operatives. I, a més, no pots tenir el material comptat sinó que és necessari tenir material de recanvi per poder reemplaçar-lo ràpidament si l’ocasió ho demana. El tercer gran repte és el timming de competició. Lluitem per respectar-lo en la mesura del possible perquè sabem que és un dels criteris que millor es valora per part de les delegacions participants. No podem fer jornades molt llargues perquè serien esgotadores per a les tiradores i això ens porta a haver de gestionar de forma eficient els contratemps que en tota competició es generen. Tot i així, n’hi ha que són molt llargues, amb inici a les 9h i finalització a les 18h.
L’any passat es va assolir un rècord de participació, com es presenta la nova edició?
Afortunadament la competició té una dinàmica clarament ascendent pel que fa a participació d’esportistes i països. Aquesta realitat t’obliga a millorar en molts aspectes: en l’àmbit de comunicació (arribem a més països i a més persones a cada país), a nivell d’oferta d’allotjament (ja no en tenim prou amb un únic hotel oficial, aquest any ja n’oferim dos), a nivell de control de material (hem de desenvolupar noves estratègies perquè les tiradores passin el control de material el dia previ, a l’hotel, i de forma àgil), i a nivell de comunicació de resultats (tindrem més pantalles que mai a la instal·lació, fins i tot a la cafeteria, per tal que es pugui seguir molt més còmodament l’evolució dels assalts).
Enguany, sent un any olímpic, ens permetem el luxe de sommiar en superar el rècord de participació de nou. Aprofitant que Tokio s’apropa esperem al voltant de 300 tiradores de 60 països diferents.
Què aporta un esdeveniment com aquest a l’esgrima catalana?
Una competició així apropa al nostre territori un nivell esportiu molt superior al que ofereixen les competicions autonòmiques i nacionals a les quals estem acostumats. La gent n’és conscient i s’apropa a la competició conscient que veurà un nivell tremendament alt. Per mi aquesta és l’aportació màxima, ja que veus gent a les graderies que s’apropa a la competició tan sols per gaudir d’accions de gran nivell i d’assalts molt igualats.
Com creus que es pot aprofitar aquest impacte en l’àmbit federatiu i esportiu?
Durant l’esdeveniment jo actuo com a responsable de l’equip de voluntaris i acabo coordinant un grup de més de 50 persones. Aquest equip de voluntaris el confeccionem durant tota la temporada, ja que compartim l’enllaç al formulari d’inscripció amb tots els nostres clubs, tots els nostres esportistes federats, amb professors que vénen a fer cursos de formació amb nosaltres, amb adults que han participat en algun dels nostres tallers d’iniciació, etc. I la gent s’apunta perquè la competició els sembla atractiva i perquè realment tenen ganes de viure des de dins una competició d’aquesta magnitud.
Aconseguir grups de voluntaris implicats, any rere any, en una Federació “petita” com la nostra em sembla un clar indicatiu que la competició és atractiva, que motiva a la nostra gent a venir a seguir-la. Alguns com a voluntaris, altres com a públic, però el ressò hi és.
Quin son els reptes de la Federació en relació amb competicions com aquesta?
Volem aprofitar el reclam de la competició per acollir, en la mateixa instal·lació i durant els mateixos dies de competició, diferents actes i serveis que ajudin a fer que l’acte aporti beneficis més plurals i multidisciplinaris. Dit d’una altra manera: volem que no només sigui una competició d’alt nivell, sinó que la formació, l’intercanvi i la innovació tinguin un paper important. Per exemple, ja fa temps que aprofitem per fer cursos de formació a Directoris Tècnics, tallers en format Workshop, xerrades per a joves sobre nutrició/hidratació/dopatge, o visites guiades per a Escoles i Empreses. A banda, per primer cop muntarem fins a tres botigues especialitzades d’esgrima junt a un estand de merchandising de la Federació. L’objectiu és que això vagi creixent any rere any i acabar oferint un ventall de serveis i productes molt més ampli que s’acabi apropant al que ofereixen altres competicions referents d’Europa, com ara la Marathon du Paris.
