Diuen que la passió mai s’atura. Ni en vacances. Almenys així ho entén el Lino, president de l’Amici dello Sport. Italià de naixement i català d’adopció, gaudeix de les seves vacances a Andalusia fent el que més li agrada: promocionar l’esport que omple els seus dies. “El meu treball constant és la promoció de l’esgrima, donar a conèixer-la entre els més petits, estigui on estigui”.
Ho diu i ho compleix. Parla amb els nens/es, els obre la porta de l’esport que va conèixer l’any 1997, ja vivint a Catalunya, i els fa veure que no tot és futbol. Tal com fa a través de club del que és president. “Tot i que Amici dello Sport gira principalment al voltant del futbol, hem aconseguit introduir l’esgrima com una activitat lectiva a l’escola italiana de Barcelona. Un cop a la setmana, un grup de nens coneix el nostre esport de primera mà. I això és molt important ja que estem tot el dia veient futbol a la televisió i ells, al conèixer un altre esport, s’omplen de curiositat”, explica.
Va crear el club per necessitat i continua al capdavant per ambició. “Vaig crear el club perquè crec que la comunitat italiana ho necessitava. Entre nosaltres sempre sortien activitats però quan marxava la persona que instruïa l’activitat aquesta moria i Amici dello Sport era una forma de tenir alguna cosa fixa. Ara, em serveix per seguir promocionant l’esgrima”.
Però la seva promoció no és com totes. Lino assegura tenir la seva pròpia filosofia i forma d’entendre l’esgrima. “Més que valors crec que aquest esport t’aporta la sensació de dependre de tu mateix ja que tot i tenir carències i no ser molt hàbil tens els teus avantatges”, reflexiona mentre explica que l’última medalla que va aconseguir al campionat d’Europa Màster li va obrir el camí a una nova forma de promocionar l’esgrima. “Vaig anar a divertir-me i fent-ho em vaig emportar el premi. Aquesta experiència em servirà per transmetre als futurs atletes que És important guanyar però que quan t’ho passes bé tirant tot és més fàcil”.
“La gent flipava amb mi”, argumenta sorprès. I més que fliparà ja que amb 61 anys en Lino no té límits. Viu prop d’una sala d’esgrima i acostuma a entrenar-se allí. Tira, estudia, observa a les persones i intenta aprendre dels millors per guanyar quan toca. Amb aquesta forma de veure l’esgrima espera poder mantenir el ritme i ja estudia la possibilitat d’anar al mundial el pròxim mes d’octubre. L’objectiu, passar-s’ho bé i, si pot ser, tornar amb una altra medalla per a l’esgrima catalana. Perquè com ell diu: “ sóc de la Federació Catalana tot i que hagi de participar amb Italia”
Aquest sentiment de pertinença a la nostra esgrima també l’ha portat a reflexionar sobre les possibilitats de millora d’aquest esport a Catalunya. Creu que l’aparició de nous grans clubs que descentralitzin l’esgrima ajudaria a millorar la seva promoció i creixement. Com també ho fan els intercanvis multiculturals en el que ell i la seva gent es veuen implicats. “Aquests intercanvis són bons per a les dues esgrimes, la d’aquí i la d’allí perquè cada país és un món i cada cosa que adaptem d’un altre lloc ens fa aprendre”. Amb intercanvis o no, ell i la seva passió segueixen fent créixer la nostra esgrima dia a dia.
