ESGRIMA ESPORTIVA
L’esgrima moderna ha evolucionat del duel i es practica en tres armes diferents: espasa, floret o sabre.
En funció de la ronda de la competició en la que estiguem, els assalts poden ser de dos tipus: de poule o d’eliminatòria directa.
Assalts de poule els guanya qui aconsegueix fer 5 tocats, o qui hagi aconseguit fer més punts (més tocats) un cop transcorreguts 3 minuts.
Assalts d’eliminatòria directa es guanyen si es fan 15 tocats, o qui porti punts un cop acabat el temps. En els assalts d’eliminatòria directa hi ha tres temps de 3 minuts.
ESPASA
A la modalitat d’espasa s’ha de tocar amb la punta per aconseguir un tocat. És una arma d’estocada. El seu origen són les espases del duel.
La superficie vàlida per aconseguir el tocat és tot el cos del rival. N’hi ha prou amb que aconseguim pressionar la punta de la nostra espasa contra el cos del rival. Si els dos tiradors es toquen amb una diferència inferior a 40 mil·lisegons es considera que s’han tocat simultàniament i s’atorga un punt a cada un.
Floret
Com amb l’espasa, en la modalitat de floret s’ha de tocar amb la punta de l’arma per aconseguir el punt. És una arma més lleugera que l’espasa. Originalment era l’arma d’entrenament de les sales d’esgrima. El blanc vàlid està limitat al tronc del rival, no val tocar a les extremitats o al cap.
El floret és una arma de convenció. La convenció és un conjunt de normes que només permeten puntuar el tirador que tingui la prioritat d’atac: qui comença a atacar té la prioritat d’atac. Només es perd si fracassa un atac o el rival roba la prioritat. Amb aquesta convenció, a diferència de l’espasa, no es poden obtenir tocats dobles.
Sabre
El sabre és l’arma més ràpida. El seu origen és el sabre de la cavalleria. Amb el sabre no només es fan estocades, sinó també talls. Per això en aquesta modalitat es permet tocar al rival amb qualsevol part de la fulla del sabre. El blanc vàlid és la part superior del cos.
El sabre també és un arma de convenció. No existeixen els tocats dobles.
Esgrima adaptada en cadira de rodes
Les tres armes de l’esgrima esportiva es poden adaptar a la pràctica en cadira de rodes per a persones amb mobilitat reduïda.
L’esgrima en cadira de rodes es practica a Catalunya des de l’any 1990, essent la comunitat autònoma pionera en l’inici d’aquest esport a Espanya. Els nostres esportistes han constituït la base de l’equip nacional durant moltes temporades, tot aconseguint excel·lents resultats, com la medalla de bronze de Dani Lamata als Jocs Paralímpics de Sidney 2000. Però malgrat aquestes dades positives, ens trobem en una situació de manca de practicants.
