La Federació exerceix, en coordinació amb l’Administració esportiva de la Generalitat, les funcions següents:
- Planificar, promoure, gestionar, dirigir, regular, coordinar, organitzar i tutelar l’esport de l’esgrima.
- Ordenar, organitzar, qualificar i autoritzar les competicions esportives oficials de Catalunya.
- Exercir la potestat disciplinària sobre totes aquelles persones físiques i/o jurídiques que configuren l’ens federatiu.
- Organitzar competicions i altres activitats esportives amb altres federacions esportives, tant dins del marc territorial de l’estat espanyol, com a nivell internacionalment, tot contribuint a fomentar l’esport de l’esgrima.
- Elegir els/les esportistes i els/les tècnics/tècniques que han de formar part de les seleccions catalanes d’esgrima, així com la preparació necessària.
- Impulsar, planificar i controlar, en coordinació amb l’administració esportiva de la Generalitat, l’esport d’elit i d’alt nivell, i vetllar per la formació integral i la millora esportiva continuada dels/de les esportistes.
- Col·laborar en les activitats que es desenvolupen dins de l’àmbit de l’esport escolar i universitari.
- Crear, patrocinar o fomentar escoles de la Federació per a la formació de tècnics/tècniques, entrenadors/es, àrbitres i altres, comitès tècnics que els agrupin i també òrgans específics per als clubs que participin en competicions federades amb tiradors/es professionals.
- Expedir les llicències esportives per poder participar en activitats o competicions oficials dins de l’àmbit de Catalunya, les quals també habilitaran per a les activitats o competicions d’àmbit estatal i internacional quan es compleixin els requisits establerts legalment.
- Controlar, en primera instància, els processos electorals de la mateixa Federació.
- Vetllar pel compliment de les normes vigents que afecten les competicions federades.
- Promoure la construcció i/o gestionar l’explotació d’equipaments i instal·lacions esportives de tota mena per al foment i desenvolupament de l’activitat física i la pràctica de l’esgrima.
- Promoure i impulsar la constitució de clubs i associacions esportives.
- Executar les resolucions del Tribunal Català de l’Esport.
- En general, disposar allò que convingui per a la millora de la pràctica de l’esgrima.
L’Esgrima com a art neix a finals de l’Edat Mitjana, en el moment en que els coneixements pràctics passen a codificar-se per escrit.
Durant segles l’Esgrima evoluciona amb la milícia, en el sentit més ampli de la paraula, i només al segle XIX neix com a concepte d’esport. La pràctica de l’Esgrima, a més de la seva vessant duelística, incorpora llavors aquesta nova idea. A Catalunya a finals del segle XIX, la majoria de poblacions amb guarnició militar devien comptar amb sala d’esgrima, i a les ciutats més importants hi havia també altres sales, clubs i entitats que practicaven aquest esport.
Mostra de la importància del nostre esport és la celebració d’un “Torneo Internacional de Esgrima para Profesores”, celebrat al 1905, amb la participació dels millors mestres d’armes europeus del moment.
Com a organisme para-federatiu, el més important sorgeix el 15 de desembre de 1913, a la Sala d’Armes del “Círculo Ecuestre” de Barcelona, quan es reuneixen tots els practicants i amants de l’esgrima de la Ciutat Comtal, els quals, juntament amb els donats d’alta abans de l’1 de gener de 1914, foren considerats fundadors de la “Asociación de Esgrima Barcelonesa”.
El seu primer President fou el Sr. Francesc de Moxó i Sentmenat. L’entitat cobrà tal importància que el 6 de maig de 1914 li fou concedida el títol de “Real”, i durant molts anys, era aquesta “Real Asociación de Esgrima Barcelonesa”, la que organitzava i duia a terme els Campionats d’Espanya de les diferents modalitats, atés que no hi havia cap institució estatal que agrupés el món de l’Esgrima.
La “Federación de Esgrima de Cataluña” fou fundada a Barcelona el 4 de maig de 1922. Les sales d’Armes que la van fundar van ser: Ateneu Barcelonès, “Círculo Ejército y Armada”, Gimnàs Solé i Tiro Nacional. El seu primer President fou el Sr. Antoni Bordas.
La funció de la “Federación de Esgrima de Cataluña” era: agrupar les persones i els col·lectius de l’Esgrima Catalana, difondre aquest esport, organitzar els Campionats de Catalunya, vetllar per a la correcta pràctica de les tres armes desenvolupant la seva esgrima, reglamentar l’esport creant diversos comitès tècnics, i seleccionar els esgrimistes que haguessin de representar Catalunya.
Al juliol de 1922 s’aproven a Barcelona els Estatuts de la Confederació Esportiva de Catalunya (CEC), en la qual s’integra des del principi la Federació d’Esgrima de Catalunya.
La Federació s’integrà a la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC), creada l’any 1934, i continuà la tasca iniciada per la CEC. Durant la Guerra Civil es manté inactiva, i només a partir del 1940, quan en nomena un coronel de l’exèrcit com a president, comença la reconstrucció de la Federació.
L’Esgrima Catalana, i la seva Federació, es desenvolupen com el País, i creixen poc a poc als anys 50 i 60. Restaurada la Generalitat el 1978, es dóna un nou impuls a les federacions esportives catalanes. En els seus estatuts de 1982 passa a tenir el nom de Federació d’Esgrima de Catalunya. El 1986 tornà a integrar-se en la refundada UFEC.
Des del 1994 rep l’actual denominació de Federació Catalana d’Esgrima (FCE), i constitueix, segons consta als arxius de la mateixa UFEC, la quarta Federació Esportiva Catalana més antiga, essent-ho fins i tot més que la Real Federación Española de Esgrima (RFEE).
Durant segles l’Esgrima evoluciona amb la milícia, en el sentit més ampli de la paraula, i només al segle XIX neix com a concepte d’esport. La pràctica de l’Esgrima, a més de la seva vessant duelística, incorpora llavors aquesta nova idea. A Catalunya a finals del segle XIX, la majoria de poblacions amb guarnició militar devien comptar amb sala d’esgrima, i a les ciutats més importants hi havia també altres sales, clubs i entitats que practicaven aquest esport.
Mostra de la importància del nostre esport és la celebració d’un “Torneo Internacional de Esgrima para Profesores”, celebrat al 1905, amb la participació dels millors mestres d’armes europeus del moment.
Com a organisme para-federatiu, el més important sorgeix el 15 de desembre de 1913, a la Sala d’Armes del “Círculo Ecuestre” de Barcelona, quan es reuneixen tots els practicants i amants de l’esgrima de la Ciutat Comtal, els quals, juntament amb els donats d’alta abans de l’1 de gener de 1914, foren considerats fundadors de la “Asociación de Esgrima Barcelonesa”.
El seu primer President fou el Sr. Francesc de Moxó i Sentmenat. L’entitat cobrà tal importància que el 6 de maig de 1914 li fou concedida el títol de “Real”, i durant molts anys, era aquesta “Real Asociación de Esgrima Barcelonesa”, la que organitzava i duia a terme els Campionats d’Espanya de les diferents modalitats, atés que no hi havia cap institució estatal que agrupés el món de l’Esgrima.
La “Federación de Esgrima de Cataluña” fou fundada a Barcelona el 4 de maig de 1922. Les sales d’Armes que la van fundar van ser: Ateneu Barcelonès, “Círculo Ejército y Armada”, Gimnàs Solé i Tiro Nacional. El seu primer President fou el Sr. Antoni Bordas.
La funció de la “Federación de Esgrima de Cataluña” era: agrupar les persones i els col·lectius de l’Esgrima Catalana, difondre aquest esport, organitzar els Campionats de Catalunya, vetllar per a la correcta pràctica de les tres armes desenvolupant la seva esgrima, reglamentar l’esport creant diversos comitès tècnics, i seleccionar els esgrimistes que haguessin de representar Catalunya.
Al juliol de 1922 s’aproven a Barcelona els Estatuts de la Confederació Esportiva de Catalunya (CEC), en la qual s’integra des del principi la Federació d’Esgrima de Catalunya.
La Federació s’integrà a la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC), creada l’any 1934, i continuà la tasca iniciada per la CEC. Durant la Guerra Civil es manté inactiva, i només a partir del 1940, quan en nomena un coronel de l’exèrcit com a president, comença la reconstrucció de la Federació.
L’Esgrima Catalana, i la seva Federació, es desenvolupen com el País, i creixen poc a poc als anys 50 i 60. Restaurada la Generalitat el 1978, es dóna un nou impuls a les federacions esportives catalanes. En els seus estatuts de 1982 passa a tenir el nom de Federació d’Esgrima de Catalunya. El 1986 tornà a integrar-se en la refundada UFEC.
Des del 1994 rep l’actual denominació de Federació Catalana d’Esgrima (FCE), i constitueix, segons consta als arxius de la mateixa UFEC, la quarta Federació Esportiva Catalana més antiga, essent-ho fins i tot més que la Real Federación Española de Esgrima (RFEE).
La Federació Catalana d’Esgrima (FCE) està estructurada en 4 nivells jeràrquics ben diferenciats, composats per:
L’ASSEMBLEA GENERAL
Com a òrgan de govern i representació de la FCE, constituïda amb criteris de representació democràtica, sent els seus acords vinculants per a tots els membres de l’ens federatiu. La seva composició és:
- Presidenta: Cristina Sastre Pérez
- Secretari: Stefano Schirone
Representants dels clubs (un representant per cada club afiliat amb més d’un any d’antiguitat):
- Associació d’Esgrima On Guard Barcelona
- Associazione Amici Dello Sport Circolo Calcio
- Club d’Esgrima Ciutat de Terrassa
- Club d’Esgrima Sala d’Armes Garraf
- Club d’Esgrima SAM
- Club d’Esgrima Victus
- Club Esgrima Granollers
- Club Esgrima Mataró
- Club Esgrima Sabadell Jaume Viladoms
- Club Esgrima Sabre Hongarès Manresa
- Club Esgrima Sant Cugat
- Club Esportiu Esgrima Hongaresa Badalona
- Escola Hongaresa d’Esgrima de Barcelona
- Club d’Esgrima Maresme
- Sala d’Armes de l’Onyar
- Sala d’Armes Penedès
- Sala d’Esgrima Amposta
- Secció Esportiva UPC
Representants dels estaments federatius (un de tiradors, un d’àrbitres i un de tècnics)
- Tiradors: Marc Andreu Dedeu
- Àrbitres: Xavier Padilla Pujol
- Tècnics: Eduard Manucu
LA JUNTA DIRECTIVA
És l’organ col·legiat de gestió i govern a qui correspon administrar la federació i gestionar-ne el funcionament d’acord amb l’objecte social i els acords de l’Assemblea. Està formada pels següents membres:
- Presidenta: Cristina Sastre Pérez
- Vicepresident: Carlos Bello Alavedra
- Secretari: Stefano Schirone
- Tresorera: Anna Tomàs Talarn
- Vocal: Cristobal Pérez Vila
- Vocal: Elisabeth Sala Breton
- Vocal: Iolanda Agulló Burgui
- Vocal: Roger Señis López
- Vocal: Stefano Schirone
- Vocal: Xavier Gasquez Rutés
- Vocal: Xavier Casadesús Solé
EL COMITÈ EXECUTIU
És un òrgan de control ordinari i de seguiment de la gestió federativa, tant econòmica com esportiva, que exercirà les facultats que la junta directiva acordi expressament delegar. Està composat pels següents membres:
- Presidenta: Cristina Sastre Pérez
- Vicepresident: Carlos Bello Alavedra
- Secretari: Stefano Schirone
- Tresorera: Anna Tomàs Talarn
- Vocal: Cristobal Pérez Vila
EL COMITÈ ESPORTIU
És un òrgan col·laborador de la federació, format pels tècnics i experts en l’esport de l’esgrima designats per la Junta Directiva, amb les funcions bàsiques següents:
- Proposar el programa d’activitats i competicions de les seleccions catalanes.
- Estudiar els reglaments per a l’organització de les competicions d’esgrima.
- Fer informes sobre propostes de competició i activitats de la FCE.
- Assessorar als òrgans de la FCE.
- Altres funcions que la Junta Directiva cregui convenients.
L’actual Comitè Esportiu de la FCE està format per les següents persones:
- Secretari del Comitè: Juanjo Michavila
- Responsables d’Espasa: Agustí Gasset, Maria Pou, Santiago Godoy, Adrian Salazar i Josep Mestres
- Responsables de Floret: Eduard Manucu, Elvira Lupascu, Xavier Padilla i Montse Esquerdo
- Responsables de Sabre: Joan Ramon, Daniel Bello i Imre Dobos
EL COMITÈ D’ARBITRATGE
És un òrgan col·laborador de la federació, format pels àrbitres experts en l’esport de l’esgrima designats per la Junta Directiva, amb les funcions bàsiques següents:
- Formació de nous àrbitres autonòmics.
- Promoció de l’arbitratge estatal.
- Informar de les novetats reglamentàries per tal de compartir-les amb la bossa d’àrbitres catalans.
- Recollir les inquietuds arbitrals del colectiu de l’esgrima per proposar les millores oportunes.
- Altres funcions que la Junta Directiva cregui convenients.
L’actual Comitè d’Arbitratge de la FCE està format per les següents persones:
- President del Comitè: Eduard Manucu
- Secretari del Comitè: Juanjo Michavila
- Responsables d’Espasa: Anna Tomàs i Santiago Godoy
- Responsables de Floret: Eduard Manucu i Xavier Padilla
- Responsables de Sabre: Daniel Bello i Joan Ramón Arcarons
PERSONAL DE LA FCE
Encarregat de desenvolupar les tasques del dia a dia que proporciona el mateix funcionament de la mateixa, és:
- Gerència: Miriam Freixes Tomàs
- Adjunt de Gerència: Marta Gago
- Administració i web: Dani Bello
- Responsable de competició: Juanjo Michavila Requena
- Responsable de formació i promoció: Santi Godoy Castelló
- Responsable de material: Oscar Genovés
- Responsable de Xarxes Socials: Alba Riera
- Responsable Alt Rendiment Català: Eddy Manucu
- Responsables d’arma: Joan Ramón Arcarons (sabre), Eduard Manucu (floret) i Adrián Salazar (espasa).
- Tècnic de sabre al CTE Esplugues de Llobregat: Joan Ramón Arcarons
- Tècnic de floret al CAR de Sant Cugat: Eduard Manucu
- Tècnics d’espasa al CTE d’Amposta: Fidel Font Roig i Jordi Font Dimas
Al juliol de 1922 s’aproven a Barcelona els Estatuts de la Confederació Esportiva de Catalunya (CEC), en la qual s’integra des del principi la Federació d’Esgrima de Catalunya. L’Esgrima Catalana, i la seva Federació, es desenvolupen com el País, i creixen poc a poc als anys 50 i 60. Restaurada la Generalitat al 1978, es dóna un nou impuls a les federacions esportives catalanes. En els seus estatuts de 1982 passa a tenir el nom de Federació d’Esgrima de Catalunya. Al 1986 tornà a integrar-se a la re-fundada UFEC. Des del 1994 rep l’actual denominació de FEDERACIÓ CATALANA D’ESGRIMA (FCE), i es constitueix, segons consta als arxius de la mateixa UFEC, com a la quarta Federació Esportiva Catalana més antiga.
Estatuts FCE
Estatuts FCE A continuació pots consultar les darreres Memòries Esportives de la Federació Catalana d’Esgrima on, a cada una d’elles, hi consta un resum de les activitats més destacables dutes a terme al llarg de la temporada, els resultats esportius a nivell autonòmic, estatal i internacional dels nostres tiradors i tiradores, estadístiques de les progressions de participació en Campionats de Catalunya i d’Espanya, evolució del nombre de llicències de la FCE, les notícies de premsa relatives a l’esgrima de la temporada en qüestió…
Memòria esportiva 2021-2022
Memòria esportiva 2020-2021
Memòria esportiva 2019-2020
Memòria esportiva 2018-2019
Memòria esportiva 2017-2018
Memòria esportiva 2016-2017
Memòria esportiva 2015-2016
Memòria esportiva 2014-2015
Memòria esportiva 2021-2022 Memòria esportiva 2020-2021 Memòria esportiva 2019-2020 Memòria esportiva 2018-2019 Memòria esportiva 2017-2018 Memòria esportiva 2016-2017 Memòria esportiva 2015-2016 Memòria esportiva 2014-2015 Transparència
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
INFORMACIÓ INSTITUCIONAL
La Federació Catalana d’Esgrima és una entitat privada d’utilitat pública i d’interès públic i social i sense afany de lucre que gaudeix de personalitat jurídica i capacitat d’actuar plenes per al compliment de les seves finalitats, que són la promoció, gestió i coordinació de la pràctica de l’activitat esportiva de l’esgrima a Catalunya.
- Missió i funcions
- Normativa d’aplicació:
- Llei 4/2008, de 24 d’abril, del Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques
- Decret 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’Esport
- Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya
- Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge (només per entitats declarades d’utilitat pública i federacions afiliades a la federació espanyola corresponent que hagin comunicat a Hisenda la voluntat de restar subjectes a aquesta Llei)
- Estatuts
- Inscrita al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya amb el número 1430.
- Composició dels òrgans de govern
- Organigrama de l’entitat
INFORMACIÓ ECONÒMICA
- Pla d’activitats anual
- Comptes anuals
- Retribució dels organs directius: els directius no reben cap retribució.
INFORMACIÓ ADMINISTRATIVA
- Contractes públics: No existeixen
- Convenis públics: No existeixen
- Subvencions i ajuts públics: La Federació ha rebut en el darrer any subvencions per part de les següents institucions públiques: Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física (Generalitat de Catalunya), Institut Barcelona Esports (Ajuntament de Barcelona) i Diputació de Barcelona. Per veure detall, mirar els comptes anuals citats en el punt 3 de la informació econòmica.
